Hola!! M'agradaria parlar-vos d'un error comú en què nosaltres som experts. El DOLOR

AMIC O ENEMIC?

Sempre hem vist el dolor com aquella MOLÈSTIA que arriba a la nostra vida per no deixar-nos-la viure tranquils. I tot el que ens envolta ens continua reforçant la idea que és una cosa que hem de rebutjar, evitar i suprimir com sigui. D'aquí ve l'enorme despesa en paracetamol, ibuprofèn i similars.

Però... realment, sabeu què és el dolor??

Quan et fa mal la panxa, vas al metge i prens alguna cosa per matar el bitxet que et tortura? Segur que la resposta és SÍ, i... la cosa millora? També!

Quan et lesiones... evites fer aquell moviment que et fa mal? Si continuessis posant el peu de la mateixa manera després de fer-te un esquinç... què creus que passaria? Acabaries trencant-ho tot!!

Per contra...

Quantes persones heu perdut per un infart?

Per aquella hipertensió que ningú no coneixia?

Per càncer?

Totes aquestes patologies són famoses per no causar dolor (tret que estiguin en una fase molt avançada); fins i tot dins del món sanitari es coneix la hipertensió com "l'assassí silenciós".

Després de fer-vos aquestes preguntes, et plantejo: dolor, amic o enemic?

Suposo que comences a veure per on vaig.

El dolor és simplement la manera que té el nostre cos d'informar-nos que alguna cosa no li sembla bé. I SÍ!!! NO HE DIT "QUE ALGUNA COSA NO VA BÉ", HE DIT QUE "NO LI SEMBLA BÉ"!!

Fisiologia

Aclarim-ho: fisiològicament tenim uns receptors que s'encarreguen d'informar el cervell quan hi ha un dany al nostre cos, anomenats "nociceptors", però aquests NO ens donen un senyal de dolor, només s'encarreguen d'informar el cervell que alguna cosa s'està danyant. Quan aquesta informació intenta arribar al cervell perquè sigui interpretada, abans d'arribar al final passa pel tàlem, que és el lloc on es regulen les emocions. I... què passa en passar per aquí? Que la informació dels nociceptors es barreja amb les emocions, i el resultat és un senyal de dolor la percepció del qual variarà en funció d'aquestes emocions.

Per veure-ho més clar...

Imagina un dia en què et trobes fatal, estàs fet un drap al sofà, gairebé sense forces per respirar. Ho tens?? Ara pensa què passaria si et truqués la persona que més desitges veure a la teva vida i et digués que en 10 minuts és a la teva porta i vol sortir a sopar. Què ha passat??

Segurament se t'ha dibuixat un gran somriure a la cara i de sobte... no sé d'on... han sortit forces fins i tot per ballar!!! Jajaja

La pregunta és... no estaves tan malalt?? Jeje.

Segur que si haguessis tingut un simple panadís i t'hagués trucat aquell familiar pesat de torn amb qui havies de quedar, gairebé hauries d'anar a l'hospital. Jajaja

És cert que de vegades hi posem una mica de comèdia, però no és només això.

Què va passar?

El desig de fer allò que tant desitges et va produir unes emocions que van fer que el dolor no fos rebut com una amenaça tan greu per al teu cos. El teu cervell va decidir que era més important fer-te feliç.

El nostre cervell és l'ordinador més potent que us pugueu imaginar. S'encarrega de rebre tots els senyals que vénen tant de l'exterior del cos com del seu interior, els processa i decideix quins són bons per a nosaltres i quins hem d'evitar.

Això vol dir que, entre les seves infinites funcions, el cervell és l'encarregat de cuidar-nos. Obsessionat a captar el que considera una amenaça i fer-nos reaccionar per evitar-la. Tal qual, com una mare primerenca, jeje.

Això ens sembla perfecte, oi?? Doncs no tant.

Abans us he exposat la importància de sentir dolor, i és claríssim que en té, però... com una mare primerenca... el cervell de vegades també es passa de cures.

De vegades, les emocions que sentim són captades com a amenaces i el cos, d'alguna manera, també intenta desfer-se'n.

Diguem que tenim un encarregat de donar ordres al cap. Aquest rep un senyal d'estrès excessiu, t'augmenta la respiració, la freqüència cardíaca i fins i tot comença a no deixar-te dormir bé perquè durant el dia facis la migdiada. T'està dient que paris! Però... no pares. Passen els dies i l'estrès augmenta, surts una nit una mica fresca i... Gripassa!!! I això que no feia tant de fred. De nou, el teu cos t'ha abaixat les defenses i intenta ficar-te al llit, et demana que desconnectis i et cuidis. Però... no ho fas. Què passarà?? Doncs el teu cos intentarà, de totes les maneres que se li acudeixin, frenar-te, i no pararà fins que ho aconsegueixi.

Potser aquell esquinç de fa anys torna a molestar, o sorgeixen dolors nous que no hi ha manera de treure's de sobre. Tot, fins que paris!!

Si pensem en tot això, ens adonem que aquests dolors no han de ser necessàriament lesions reals, no cal que hi hagi un dany als nostres teixits: simplement, el nostre cos està intentant evitar aquesta amenaça (estrès o altres coses) de la manera que pot permetre's.

Un cop vist el dolor des de diferents situacions...

Què hem de recordar?

Que la barreja del dany als nostres teixits amb les nostres emocions serà el que ens farà tenir un nivell de dolor o un altre. (De tal manera que un dany, com el simple fet d'estar molta estona assegut i necessitar canviar de postura, és detectat pel cervell com un dany, encara que nosaltres no ho considerem dolor. Però si emocionalment no estem bé, aquesta molèstia la podem percebre com a dolor.)

Que el dolor és simplement el vostre cos demanant la vostra atenció, que heu d'aprendre a escoltar-lo i, el més important, prendre decisions per ajudar-lo a desfer-se d'aquestes amenaces. (Siguin del tipus que siguin)

Que recentment estem aprenent tècniques per dir-li al cervell que l'amenaça s'ha acabat. (Ara mateix estic preparant un programa enfocat a la fibromiàlgia i la fatiga crònica.)

I el més important: que teniu a les vostres mans el poder de deixar el dolor de banda, només cal trobar la manera de guiar-lo.

Als meus pacients ja intento conscienciar-los-en, però amb aquest post m'agradaria arribar a més persones i així poder aportar el meu granet de sorra a la superació de les vostres molèsties.

Com sempre, teniu un enllaç a l'evidència científica més amunt. Però aquesta vegada us vull recomanar el llibre "Explicando el dolor" dels prestigiosos investigadors Lorimer Moseley i David Butler.

Fins aviat!!

Dolor: amic o enemic?

Inflamació: amiga o enemiga?

Ens véns a veure?