És la disciplina més desconeguda de la fisioteràpia, i també la més infrautilitzada. La sanitat pública gairebé no l'ofereix, i molta gent passa per refredats que no s'acaben, nits sense dormir i sensació d'ofec sense saber que hi ha una alternativa real.

A França és el normal: quan algú arriba amb una pneumònia o un nen amb bronquiolitis, el deriven a fisioteràpia respiratòria en lloc d'enviar-lo a casa només amb medicació. Aquí encara no hem arribat a aquest punt.

Un moc que no surt no es dissol. Cal moure'l.

Les tècniques que apliquem són manuals, poc invasives i no fan mal. Serveixen per mobilitzar mocs i secrecions, millorar la ventilació pulmonar i facilitar la respiració. Sense fàrmacs i sense aparells complicats: només coneixement del sistema respiratori i unes mans que saben el que fan.

Adults: MPOC, asma i sensació d'ofec

És on més treballem. Aquí l'objectiu no és tant treure moc com recuperar capacitat respiratòria i treure aquesta sensació que l'aire no arriba. MPOC, asma, seqüeles de pneumònia, recuperació després d'un ingrés, dificultat crònica per respirar.

També ajuda en patologies neurològiques —parkinson, distròfies, miopaties— en què la musculatura respiratòria es va afeblint i apareixen complicacions pulmonars que es poden prevenir amb un treball constant.

Educació respiratòria: els tres diafragmes

Això és el que gairebé ningú no treballa i on més resultats veiem. No hi ha un sol diafragma: n'hi ha tres, i funcionen coordinats. Quan es perd aquesta coordinació, respirar costa més encara que el pulmó estigui perfectament.

Recuperar-la canvia molt les coses en persones amb MPOC, asma o dificultat crònica per respirar. Et donem exercicis per a casa i acompanyem el procés, perquè això no s'arregla en una sessió: s'aprèn.

Nens: bronquiolitis, bronquitis i mocs que no marxen

Un refredat que es converteix en setmanes de mocs, tos i nits dolentes. Bronquiolitis que tornen cada hivern. Bronquitis, otitis de repetició, aquell soroll en respirar que no acaba de marxar.

Treballem per treure la mucositat que el nen encara no sap expulsar, i també t'ensenyem a tu: com fer un rentat nasal que serveixi de debò, quan donar els inhaladors perquè facin efecte i quins senyals indiquen que cal anar al pediatre o a urgències.

Esportistes, cantants i músics de vent

No respira igual un fondista que un velocista, ni un saxofonista que un bateria. La capacitat i la tècnica respiratòria influeixen directament en el rendiment, i es poden entrenar. És un perfil que gairebé ningú no atén i amb què treballem molt a gust.

Abans que vinguis, et diem si et podem ajudar

Hi ha casos que necessiten aparells específics o seguiment hospitalari, i hi ha casos que es resolen molt bé amb treball manual. Saber distingir-los forma part de l'ofici.

Per això preferim que ens escriguis abans per WhatsApp i ens expliquis què passa. Si veiem que el teu cas és per a nosaltres, comencem. I si veiem que necessites un altre recurs, et diem quin i on. Mai no vindràs a provar sort.

Vull saber-ho tot sobre el meu dolor→

T'atén la Miriam Martí, fisioterapeuta col·legiada núm. 12533.

Fisioteràpia Traumatològica i Esportiva

Fisioteràpia Traumatològica i Esportiva